La història de la guitarra és relativament moderna. És en el segle XV quan s'estableix la forma més o menys entallada, semblant a la figura de huit, que conserva en l'actualitat.
La diversitat d'instruments de corda polsada a l'Edat Mitjana fou molt àmplia i per tant, també foren distints els noms amb què es van designar. La primera conseqüència d'aquest fet, és que resulta molt difícil, determinar amb exactitud les arrels de l'origen de la guitarra.
Segons J.L. Romanillos, els antecessors més directes de la guitarra són la cítola i la cedra. El primer document castellà que cita la paraula guitarra apareix mitjançant el segle XIII en una escena escrita per un poeta anònim del Mester de Clerecia en el "Libro de Alexandre". Al voltant de 1487, Johannes Tinctoris ens parla de la guitarra en la seua obra "De inventione et usu musicae". La documentació escrita provident del segle XV és tan abundant, que autors com R. Menéndez consideren aquesta època com meravellosa a l'àmbit guitarrístic.
En el segle XVI, a Espanya, les predecessores de la guitarra moderna com la vihuela i la guitarra de quatre ordres van viure una curta però esplendorosa existència, que deixarà pas a la guitarra de cinc ordres a finals de segle. A mitjans del XVIII conviuen guitarres de cinc i sis ordres.
La conversió dels sis ordres a sis cordes simples es realitza a principis del segle XIX. És aquest moment on trobem un punt de referència amb semblança a l'instrument de hui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada