Miguel Llobet fou orientat des de xiquet a la pintura, a l'estudi del violí i del piano, però prompte es dedicarà a la guitarra i pel 1889 es dedicarà íntegrament a aquest instrument. Fou alumne de Tàrrega, en Barcelona, de qui va aprendre la tècnica i molts aspectes de la interpretació. En 1901 va fer una sèrie de gires per tota Espanya. En 1904 es va establir a París per viure des de dins aquell món artístic i cultural, animat en aquells moments per importantíssimes figures. Va tindre contactes amb Debussy, Falla i Albéniz oferint concerts a París i moltes altres ciutats europees i americanes.
A Llobet li correspon el mèrit d'haver desenvolupat totes les ensenyances de Tàrrega. Però així com Tàrrega era homogeni amb el so, Llobet va desenvolupar les qualitats expressives de l'instrument, el qual va arribar a convertir-se en un medi meravellós per plasmar les exigències més sotils de l'impressionisme. Les seues obres originals són d'una gran qualitat instrumental, així com les transcripcions de les cançons populars catalanes: El Testament d'Amèlia, La Cançó del Lladre, El Noi de la Mare...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada