La tècnica instrumental no deu ser mai un fi, però si el medi necessari pel qual anirem elevant a l'alumne en la seua condició de músic. L'estudi seriós de la guitarra exigeix per un lloc el treball mental, que permet resoldre els problemes relacionats amb l'instrument, per altra part el treball físic, és a dir, el mecanisme ordenat dels dits.
L'experiència podrà demostrar que és més convenient l'estudi raonat i conscient, que pretendre el domini de la tècnica per mediació de moviments defectuosos que ens faran perdre el temps.
Tots els exercissis deuen estudiar-se molt lentament, i una vegada dominats poden accelerar-se, però mai a un temps que impedisquen el control dels moviments. Quan un dit es contrau, els que estan al seu costat no deuen contrau-se també, sinó pel contrari, deuen quedar aïllats i en complet descans. Els dits deuen sentir-se completament lliures, per respondre a la ment, evitant qualsevol treva entre ells.
El descans i immobilitat dels dits que no actuen és tan important com el moviment dels altres dits. És necessari treballar les dues mans per separat amb l'objectiu de permetre una major concentració de l'estudi. Açò no vol dir que es treballe exclusivament amb una sola mà, la cosa important és utilitzar mitjançant l'estudi, tota l'atenció en una de les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada