Miguel Llobet, l'alumne de Tàrrega

Miguel Llobet fou orientat des de xiquet a la pintura, a l'estudi del violí i del piano, però prompte es dedicarà a la guitarra i pel 1889 es dedicarà íntegrament a aquest instrument. Fou alumne de Tàrrega, en Barcelona, de qui va aprendre la tècnica i molts aspectes de la interpretació. En 1901 va fer una sèrie de gires per tota Espanya. En 1904 es va establir a París per viure des de dins aquell món artístic i cultural, animat en aquells moments per importantíssimes figures. Va tindre contactes amb Debussy, Falla i Albéniz oferint concerts a París i moltes altres ciutats europees i americanes.

A Llobet li correspon el mèrit d'haver desenvolupat totes les ensenyances de Tàrrega. Però així com Tàrrega era homogeni amb el so, Llobet va desenvolupar les qualitats expressives de l'instrument, el qual va arribar a convertir-se en un medi meravellós per plasmar les exigències més sotils de l'impressionisme. Les seues obres originals són d'una gran qualitat instrumental, així com les transcripcions de les cançons populars catalanes: El Testament d'Amèlia, La Cançó del Lladre, El Noi de la Mare...

Tècnica de la mà dreta segons Abel Carlevaro

La tècnica instrumental no deu ser mai un fi, però si el medi necessari pel qual anirem elevant a l'alumne en la seua condició de músic. L'estudi seriós de la guitarra exigeix per un lloc el treball mental, que permet resoldre els problemes relacionats amb l'instrument, per altra part el treball físic, és a dir, el mecanisme ordenat dels dits. 

L'experiència podrà demostrar que és més convenient l'estudi raonat i conscient, que pretendre el domini de la tècnica per mediació de moviments defectuosos que ens faran perdre el temps.

Tots els exercissis deuen estudiar-se molt lentament, i una vegada dominats poden accelerar-se, però mai a un temps que impedisquen el control dels moviments. Quan un dit es contrau, els que estan al seu costat no deuen contrau-se també, sinó pel contrari, deuen quedar aïllats i en complet descans. Els dits deuen sentir-se completament lliures, per respondre a la ment, evitant qualsevol treva entre ells.

El descans i immobilitat dels dits que no actuen és tan important com el moviment dels altres dits. És necessari treballar les dues mans per separat amb l'objectiu de permetre una major concentració de l'estudi. Açò no vol dir que es treballe exclusivament amb una sola mà, la cosa important és utilitzar mitjançant l'estudi, tota l'atenció en una de les mans.

Activitat 6: Interpretació

La interpretació musical, meta de les ensenyances instrumentals, és una activitat amplia, profundament subjectiva, resultat del qual, participen per igual el missatge del compositor, contingut de l'obra i la manera personal de transmitir-lo l'interprete, que interpreta la notació de la partitura segons la seua pròpia sensibilitat.

Com en tota àrea educativa, el desenvolupament de la personalitat i la sensibilitat pròpies de l'alumne serà un factor a tenir en compte a l'hora de la interpretació, per això, l'alumne interpretarà a soles i de memòria la cançó, per veure si ha comprés i ha assolit tot el procés d'assimilació.

La interpretació serà gravada en vídeo per deixar constància digital i es farà a la sala d'audicions al finalitzar el trimestre en qüestió. Tota obra necessita un període de maduració, és per això, que les audicions sempre es realitzaran deixant com a mínim un mes des de la finalització de l'obra musical.

Abans de l'audició, l'alumne també ens contarà les diferències que veu en el seu instrument respecte a les guitarres catalanes.

Activitat 5: L'escola de guitarrers catalans

És molt important que un guitarrista reconega les diferències del seu instrument, respecte a les guitarres del segle XIX, per veure l'evolució d'aquest. Aquestes diferències venen donades depenent de l'escola de guitarrers a la qual pertanyen els instruments. Podem fer tres classificacions: escola andalusa, escola castellana i escola catalana.

L'alumne ens contarà les diferències que veu en el seu instrument respecte a les guitarres catalanes del segle XVIII i XIX, mitjançant aquest text expositiu.

"Algunes facetes de la guitarra catalana actual que la diferencien de la guitarra castellana i andalusa són restes heretades, utilitzades per guitarrers catalans del segle XIX; aspectes de construcció que per aquelles dates també les diferenciaven de les guitarres castellanes i andaluses. En l'actualitat, les guitarres d'Ignasi Fleta es diferencien de les de la resta de guitarrers espanyols actuals, entre altres aspectes, per tindre quatre barres harmòniques en la tapa. Una altra característica del sistema català, consisteix a fer el mànec independent del tacó. En el segle XVIII i XIX la guitarra catalana va mantenir motius ornamentals i aspectes de construcció que podríem determinar com a no espanyols".

ROMANILLOS, José Luis

*Traducció: Pedro Hurtado

Activitat 4: On i quin tipus d'atac utilitzar

El so d'una corda depén de factors com el diàmetre, tensió i elasticitat. A més, cada corda produeix diferents timbres, segons la manera de polsar-la i la part on es realitza l'atac, més a la boca de la guitarra (so més dolç) o més direcció al pont (so més metàl·lic). També varia el timbre si toquem amb més ungla o menys.

Tenim dos tipus d'atac principalment: recolzant i tirant. Pel que fa a recolzant, el que fem és polsar la corda i el dit queda recolzat sobre la corda anterior, d'aquesta manera aconseguim un so més fort però a la vegada també més redó. En canvi pel que fa al tipus d'atac tirant, els dits de la mà dreta tiren la corda cap a fora i no deixem reposar cap dit sobre altra corda, així aconseguim un so menys redó però també molt sonor.

Una vegada explicat açò a l'alumne, debatrem el tipus d'atac perquè el so de la guitarra siga dolç i melancòlic per a la nostra versió del Testament d'Amèlia i poder transmetre eixe sentiment trist. L'alumne farà diverses proves i tocarà més aviat a la boca de la guitarra per aconseguir el so característic.

Activitat 3: Ara amb la guitarra

Ací explicarem el primer contacte amb la partitura.

En primer lloc, hem de fer una lectura a primera vista per tal de reconéixer compàs, tonalitat, parts de l'obra, diferents veus.... i veure-la a vista de dalt a baix un parell de vegades, per veure davant de què ens trobem.

Una vegada acabada la lectura a primera vista, agafarem l'instrument i intentarem tocar-la, així veurem els llocs amb major dificultat que més tard seran treballats d'una forma independent. Hem de ser conscients que de moment llegirem amb una velocitat molt tranquil·la per tal d'intentar seguir la mida i poder veure vindre les diferents digitacions que utilitzarem. És molt important apuntar les digitacions encara que el més segur és que després les modifiquem si trobem altres alternatives millors, per això sempre hem de tindre un llapis i un esborrany a mà.

Ja digitada, l'analitzarem més a fons per trobar les diferents línies melòdiques i l'acompanyament, ja que la melodia sempre ha de sonar per amunt de l'acompanyament. Imaginen-mos que som una orquestra però solament amb la guitarra i l'acompanyament és la percussió i la melodia es l'oboè.

Sols ens falta una velocitat adequada...... A estudiar per gaudir-la!!!!

Activitat 2: Amb sentiment

Per tal de veure si l'alumne ha comprés el significat de la cançó, prepararem la lletra d'aquesta amb uns buits i les paraules que falten. S'haurà de completar i així ens assegurarem que l'alumne haja escoltat la cançó, i a més a més, es familiaritze amb la temàtica, per després poder transmetre el sentiment de la història amb la seua interpretació.

Meva(2)/us/això/cambra/malalta/filla/comptes(2)/deixo/resin/marit

L'Amèlia està ___________,

la ___________ del bon rei.

___________ la van a veure.

____________ i noble gent.

Ai, que el meu cor se'm nua

com un pom de clavells.

Filla, la ____________filla,

de quin mal _____ queixeu?

El mal que jo tinc, mare,

bé prou que me'l sabeu.

(Tornada)

Filla, la____________ filla,

d'________ us confessareu.

Quan sereu confessada

el testament fareu.

(Tornada)

Un castell ______ als pobres

perquè ____________ a Déu.

Quatre al meu germà en Carles.

Dos a la Mare de Déu.

(Tornada)

I a vós, la meva mare,

us deixo el ____________ meu

perquè el tingueu en ____________

com fa molt temps que feu.

A més ací podrem parlar una miqueta dels diferents dialectes del català, com pot ser català oriental i català occidental. En aquest cas, al Testament d'Amèlia, ens trobem amb un català oriental i ho veurem amb paraules com: meva, pom, deixo, resin...

És molt important que l'alumne interioritze la cançó al seu cor, perquè sols així podrà transmetre el sentiment, ja que s'haurà ficat dins dels personatges de la història i aconseguirà fer-nos arribar, a part de notes musicals, un entorn musical referent al tema tractat.

Activitat 1: Escoltar l'obra o estudi

Per començar, farem referència a l'audició, ja que hui en dia tenim a la mà una quantitat il·limitada de recursos, que ens permeten saber d'entema com sonarà allò que tocarem. No és el mateix agafar una partitura veient solament notes, que agafar-la i tot seguit escoltar-la, bé al youtube, spotify,....

Un alumne de 1r d'Ensenyances Professionals pot agafar molt més motivat una peça per al seu instrument si té l'opció de sentir-la abans, ja que així podrà decidir al moment si la partitura és del seu agrade o no, i fer més satisfactori el seu estudi.

D'una banda podem trobar estudis i d'altra obres per a guitarra, obres que pertanyen a diferents èpoques i estils. A vegades les obres poden ser transcripcions de cançons populars o típiques del folklore d'un lloc en concret o fins i tot agafar un tema d'aquest folklore i fer un arregle en xicotetes variacions.

És per això que sempre que puguem hem de fer tot el possible per escoltar allò que tocarem i si pot ser, diverses versions; versions de grans intèrprets, versions instrumentals, versions amb lletra de la cançó... Versions que ens puguen aportar alguna cosa.

En aquesta primera activitat farem la prova amb una de les cançons populars catalanes que va transcriure Miquel Llobet en 1900 per al nostre instrument, concretament "El Testament d'Amèlia" i la primera versió que escoltarem serà la versió cantada de Joan Manuel Serrat, per tal d'implicar-mos en la lletra de la cançó.

Antecedents i evolució de la guitarra

La història de la guitarra és relativament moderna. És en el segle XV quan s'estableix la forma més o menys entallada, semblant a la figura de huit, que conserva en l'actualitat.

La diversitat d'instruments de corda polsada a l'Edat Mitjana fou molt àmplia i per tant, també foren distints els noms amb què es van designar. La primera conseqüència d'aquest fet, és que resulta molt difícil, determinar amb exactitud les arrels de l'origen de la guitarra.

Segons J.L. Romanillos, els antecessors més directes de la guitarra són la cítola i la cedra. El primer document castellà que cita la paraula guitarra apareix mitjançant el segle XIII en una escena escrita per un poeta anònim del Mester de Clerecia en el "Libro de Alexandre". Al voltant de 1487, Johannes Tinctoris ens parla de la guitarra en la seua obra "De inventione et usu musicae". La documentació escrita provident del segle XV és tan abundant, que autors com R. Menéndez consideren aquesta època com meravellosa a l'àmbit guitarrístic.

En el segle XVI, a Espanya, les predecessores de la guitarra moderna com la vihuela i la guitarra de quatre ordres van viure una curta però esplendorosa existència, que deixarà pas a la guitarra de cinc ordres a finals de segle. A mitjans del XVIII conviuen guitarres de cinc i sis ordres.

La conversió dels sis ordres a sis cordes simples es realitza a principis del segle XIX. És aquest moment on trobem un punt de referència amb semblança a l'instrument de hui.

Comencem les Ensenyances Professionals de Música

Benvolguts alumnes, aquest any comencem les Ensenyances Professionals de Música, coincidint que quasi tots heu acabat l'Educació Primària i començareu també l'Educació Secundària Obligatòria.... És un any de molts canvis, sobretot també com a persones, ja que aneu fent-vos majors... 

Comença un camí dur però amb moltes recompenses, musicalment creixereu d'una manera ascendent, a partir d'ara ens trobarem amb una realitat musical desitjada per qualsevol instrumentista. 

Les Ensenyances Professionals de Música seran desenvolupades en sis cursos, seran sis anys meravellosos en els quals tindreu assignatures complementàries com cor, piano, música de cambra, harmonia, anàlisis musical, fonaments de composició, informàtica musical, i a més a més, el nostre instrument, la guitarra clàssica. 

És per tot açò, que m'agradaria donar-vos molts d'ànims i a la vegada l'enhorabona per aquesta important elecció d'estudis que heu fet, de ben segur que no us decebreu.

Molta sort i a gaudir de la música!!!!